Sap què li dic? Cada dia em convenço més que els
catalans se sortiran amb la seva. Estan jugant molt bé les cartes, tot i que no
les tenien pas bones. Li diria que els defensors de l’Espanya eterna s’han
refiat massa de la seva capacitat per controlar o canviar les regles del joc,
que es creien seu.
–Perdoni, jo soc ben català, com ja deu saber. Així
que quan parla dels catalans també està parlant de mi.
–D’acord. Però jo intentava referir-me als catalans
que poden moure els fils, dissenyar l’estratègia, prendre decisions...
Polítics, líders civils, mitjans de comunicació, sindicats.... Han entès què
demanava el poble i han trobat la manera de canalitzar la seva força cap a un
resultat. Quan dic els catalans vull dir els que formen part del que anomenem
procés.
–Doncs miri, tenim mig govern a la presó i l’altre mig
a l’exili, el Parlament dissolt, la Generalitat intervinguda per l’article 155,
les finances desateses, els càrrecs importants al carrer... i les empreses que
marxen del país. Ja em dirà d’on li ve, l’optimisme que destil·la.
–Per on vol començar? Pel final? Miri, les empreses,
vull dir les grans empreses com els bancs, marxen perquè han entès que el
procés d’independència és imparable. No es poden pas arriscar a quedar fora de
la UE ni un sol dia, de manera que canvien la seu social. El govern a la presó,
a Madrid o a Brussel·les. És cert, han mossegat la carnassa. Però, sigui
sincer, es pensa que el govern català no esperava aquesta maniobra? Jo diria
que la va provocar. Es va posar d’esquer ell mateix perquè Madrid, allò que
anomenem Madrid, piqués l’ham. Ara el peix té l’esquer a la boca però també hi
té l’ham. Des de Catalunya, o des de Brussel·les, només cal que els catalans
estirin el fil amb molta cura perquè la presa no s’escapi. Ha
pescat mai, vostè? Doncs ja sap de què li parlo. Quan la senyora Lamela dictava
presó, vaig sentir l’estrebada del cordill. Havien picat. Ara cal saber
treballar la canya i el rodet.
–I el 155? No veu com ens estan esclafant?
–Sí, el peix es regira, estira, mossega. Així es va
clavant l’ham. Perdoni, no li he dit què és l’ham. Què té atrapat el peix dels
rajois? L’ham és l’autoritat europea. Política i financera. Europa ha dit que
Catalunya era un afer intern, sempre que no hi hagués violència. I que es
convoquessin eleccions. Ho entén? No sis mesos o més de grapejar els afers de
Catalunya per preparar unes eleccions a la carta. No. Immediates. I aquí ve
l’últim detall, molt important. Gràcies al pacte amb els socialistes –tan
criticat, per cert– no ha pogut controlar els mitjans de ràdio i televisió com
volien. S’imagina con n’haurien sigut, de difícils, les coses amb Catalunya
Ràdio i TV3 en contra?
–Dit així, amic, el pescador ha de saber tibar el fil
amb prudència. Ara sí que podrem dir allò de peix al cove. Vigilant que no es
giri la truita i el peix no es mengi el pescador.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada