Jo només vaig
veure el senyor Torrens una vegada, quan va presentar-se a l’hostal on jo
m’estava i va convidar tothom a repetir
el que prenia. De manera que em va pagar un cafè. El que en recordo de la
fàbrica són xafarderies dels treballadors. Ells creien i explicaven que el
senyor Torrens havia equipat la nau llogada amb maquinària antiga de la
Cotolla, que teòricament s’havia de destruir. Que el mateix amo tenia dues
fàbriques més prop de Ripoll. Que la feina era encarregada sempre per la
Cotolla. Que molts dels treballadors estaven contractats per la Cotolla, i que,
si hi havia visites d’accionistes, havien d’anar treballar a Ripoll.
Tinc el record
d’un matí de dissabte, a les petites, nevant, en un autocar atrotinat, amb el
neteja-parabrises espatllat i el parabrises alçat, el fred travessant la roba
que dúiem, algun paraigua estès, tots arraulits, saltant al ritme dels sots del
camí. Neu a Ripoll fins a mitja cama. La porta amable del taller, l’estufa
generosa, acollidora.
Als anys setanta
i degut a la crisi del petroli, la Cotolla inicià una lenta decadència amb
successives reduccions de personal fins que va tancar les portes definitivament
l'estiu de l'any 2008, després de més de seixanta anys d'activitat.
Crec que
cal anotar que Cotolla també era un
acrònim dels tes socis: Colomer, Torrent i Llaudet. El darrer va ser president
del Barça. Finalment, als tallers de Moto de Gombrèn hi va treballar un noi de
Ripoll que després es va fer lamentablement conegut: Younes Abouyaaqoub,
protagonista nefast de l’atemptat islamista de la Rambla de Barcelona.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada