Miracle a la Cort Real

     A mitjans de setembre de l’any passat vaig escriure: Faig doncs la crida: qui tingui testimonis gràfics de la cantonada entre la Cort Real i les Voltes d'En Rosés, de la Botigueta de la Cort Reial, tal com la va deixar en Lluis Güell, que les faci públiques. Era un crit de socors per intentar salvar una important obra de l’artista de Banyoles a la ciutat de Girona. Havia vist com la llinda de la botiga havia desaparegut i s’havia col·locat al seu lloc la un plafó negre. Tot feia pensar que els relleus pintats que havien il·luminat l’entrada eren perduts. Jo intentava recuperar-los.
Era lamentable l’empobriment que representava aquella pèrdua per la ciutat. Una pèrdua que se sumava a les desaparicions per motius ben diversos de tantes obres memorables d’en Güell arreu. Ningú no va respondre. La meva veu és molt tènue en el panorama de l’opinió pública gironina. D’acord. Jo no mereixia resposta. Però en Lluís Güell sí. Què us he de dir de l’amic Güell? No l’he pogut conèixer encara? Trobo escrit: “Lluís Güell (Banyoles, 1945 - Begur, 2005) va ser un artista polifacètic i atípic que va destacar per la seva capacitat de transformar espais i crear ambients immersius i únics. El seu estil es caracteritza per ser desmesurat, però alhora perfectament coherent i harmònic, integrant elements del sagrat i el profà amb una naturalitat  extraordinària”.
Ha passat el dijous sant i el divendres sant. El diumenge de glòria. El plafó de la Botigueta de la Cort Real ha ressuscitat. Llueix esplèndidament al seu lloc, net, polit, restaurat. Ha sigut un autèntic miracle per mi. Dic per mi, que no tenia ni idea del treball que s’estava fent. No puc dir res més que gràcies. Als propietaris, als comerciants que treballen al local, als restauradors que ha fet la feina. Gràcies, repeteixo.
I ara que ja estic tranquil em pregunto si la Botigueta estaria en condicions de ser visitada pels turistes interessats que venen cada dia, tot l’any. L’espai és reduït i per dins és com una escultura. Possiblement fa de mal ensenyar. Però crec que, com a mínim, els guies que ensenyen i expliquen les meravelles de la ciutat, s’hi haurien d’aturar un moment per explicar-ne l’interés i el valor artístic. Des de fora ja és una joia per admirar.

 Torna a l'inici