Fa quatre anys, l’escriptor gironí Daniel Vivern guanyava el Premi Pere Calders - que dotava
l’ajuntament de Llançà - amb "Políticament incorrecte",
un recull de reflexions en les que l’autor
argumenta amb cruesa i ironia sobre la necessitat de recuperar expressions enterrades per la correcció política. Després d’aquell any, malgrat les promeses
insinuades, el guardó s’ha perdut. Potser algú ha cregut de cor que premiar un
llibre sobre el llenguatge políticament incorrecte era en si mateix un acte
políticament incorrecte? Ves a saber. Caldria preguntar-ho a l’ajuntament i a
la família de Pere Calders.
Però què carai diu el llibre? Diu moltes
coses, és clar. Diu que els tabús
amaguen realitats: substituir "subnormal" per "diversitat
funcional" pot ser un exercici d’hipocresia burocràtica si no acompanya canvis socials. Paraules com "puta" o "gitano" són reivindicades pels propis col·lectius
("No sóc treballadora sexual: sóc puta i orgullosa", diu un
personatge d’un conte anterior de Vivern). “Negre” o “moro” no han de ser
insults si no i ha odi en qui les pronuncia o escriu, El problema no són les
paraules, és l’odi que les enverina.
El premi porta el nom de Pere Calders, mestre de la ironia contra
el feixisme. Vivern l’homenatja amb un estil que recorda "Cròniques
de la veritat oculta". De fet,
discretament, se’n declara seguidor, epígon. A les primeres de canvi, declara:
“Per l’estil en que escric i pels temes, se’m podria tractar d’epígon. Això
implicaria, per poc original, tenir pocs lectors, però prou qualificats per
saber què vol dir epígon. N’estaria mols satisfet”.
Diuen que l’èxit i el prestigi del premi
Nadal de l’any 1944 li va venir en gran part de la qualitat de la primera obra
premiada; Nada, de Carmen Laforet. Jo
gosaria dir que els responsables del premi de Llançà s’equivoquen si deixen
morir la idea després d’haver tingut un primer guanyador de la qualitat de Políticament incorrecte. Quan passa el
tern cal pujar-hi. I a Llança hi passa el tren.
Per ara.
O és que el premi, la seva
organització, porta a dins una veritat
oculta que no el deixa florir? Ves a saber.
Per cert, ja sabeu què significa
epígon? Si no, no hi fa res. Llegiu el
llibre, que s’ho mereix.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada