Empobrint-nos

 A cada bugada perdem un llençol. Al principat els parlants habituals de català ja no arribem ni de lluny al 40 per cent. Era el 32’6 % a l’abril del 2024. Ja ho veieu, un desastre total. I probablement no hi podem fer res en les condicions polítiques actuals. I encara caldria preguntar quina mena de català parlem molts dels parlants habituals.

- El cas és que el parlem…

Bé, sí. També deuen parlar gallec la gent que surt a la televisió galega. Però jo els entenc perquè sé castellà, El seu galego s’assembla molt més al castellà que al portuguès, que seria la mateixa llengua.

- Què diem malament?

Ara mateix, sense pensar-m’hi gaire, apunti. De fer un pet en diem tirar-se un pet, de haver de fer una cosa diem tenir que fer, de llençar en diem tirar i viceversa, quan són tres quarts d’una, diem que és la una menos quart….

- Pari, pari.

Com que pari? Miri: quan empobrim el nostre llenguatge, ens empobrim tots plegats. Vostè sap pelar patates? És clar que sí. I què vol dir pelar patates? Doncs treure’ls-hi la pela amb un ganivet o un pelador. Es poden coure les patates amb pela o pelades. El préssec es pot penjar amb pela o pelat. I les peres, i les pomes i els albercocs i els plàtans … Bé els plàtans jo els pelo sempre. Vostè no?

- Sí, naturalment.

Entesos. Només es menja la polpa. La polpa, no pas la carn. Els préssecs, les peres, els melons, les síndries, els raïms, tenen pela, polpa i grana o pinyol. Ni pell, ni carn.

- Ja ho tinc clar, Pari.

Sí, paro. Però penso en tants que confonen una cosa grossa amb una gran cosa. Sento dir que tiren pedres grans, que duen caixes grans, que cuinen llenties grans… Em sap greu dir-li, però  la pedra, les caixes, les llenties són petites o grosses. Ara, si parla d’una roca de quaranta tones pot dir que és una gran pedra. Els nens es fan grans . Sap què? Si som pocs, parlem bé. Siguem rics.