Era popular a la Girona del meu avi –potser a finals del segle XIX– un personatge que tenia al seu càrrec la feina d'encendre els fanals dels carrers quan es feia fosc. No en sé el nom. Tenia alguna disminució i parlava molt malament. Els fanals cremaven petroli i calia enfilar-se a una escala portàtil per encendre els cremadors o per omplir els dipòsits. Sembla que, un vespre, el fanaler va tenir dificultats per encendre un fanal, va fer algun gest equivocat, va relliscar i va caure de cap. Quan l'atenien els veïns, ell es lamentava en el seu parlar infantilitzat: Ai, el tap. Ai, te cou. El petoli Can Pianti no tema i no val des.” Ho escric tal com ho recitava el meu avi. (Seria: “Ai, el cap. Ai, que cou. El petroli de Can Prianti no crema i no val res.”) Gràcies a aquesta queixa doble, ens assabentem que el petroli de l'enllumenat dels carrers de la ciutat el subministrava una botiga, Can Prianti, que va ser oberta al públic fins la segona meitat del segle passat al carrer de l'Argenteria.
Can Prianti i Can Magaldi eren dues llauneries importants a Girona. Els seus propietaris formaven part d'una colònia italiana força activa que va arribar fugint de les guerres garibaldines. Jo en recordo, a més dels dos citats, els Nicolazzi, que regenten encara l'hotel Peninsular. Dels dos llauners italians de Girona no n'he sabut mai més res. Fins aquesta setmana.
Segons sembla, la néta, besnéta o rebesnéta dels llauners enriquits es va dedicar al dret, va fer oposicions i entrà a la fiscalia de Barcelona. N'és la cap. Es diu Ana María Magaldi i s'ha sentit ofesa quan la premsa del país simplificava les coses dient que els fiscals catalans no veien motiu per presentar la querella contra el president Mas. En tot cas, els que no ho veien clar eren els nou membres de la fiscalia del TSJC. No s'hi val a generalitzar. La senyora Magaldi va fer una roda de premsa –sense preguntes i sense català, tot sigui dit– per deixar-ho clar. Ella i altres fiscals catalans creuen que el 9-N es van cometre diversos delictes que cal perseguir. Cadascú té dret a opinar i les fiscals, més. Llevat dels ciutadans del país, es veu.
Deixem-ho. Garibaldi va lluitar per aconseguir la unitat d'Itàlia. Un grup d'italians fugen cap a Girona per discrepància amb aquella idea unionista. Al cap dels anys, una néta, besnéta o rebesnéta dels fugitius posa de manifest la seva bel·ligerància contra els catalans que volen opinar sobre l'unionisme espanyol. El món és molt petit i dóna voltes sobre si mateix inevitablement. Me'n guardaria prou, de criticar-ho. La senyora Magaldi és una dona important. I sembla disposada a ocupar càrrecs més alts en la seva carrera de defensora de la llei. Potser el petroli de Can Magaldi cremava més bé que el de can Prianti.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada