22 de desembre de 2014

Nadal abans del darrer acte

Per Nadal, pessebres. Pastorets i torrons. La pau per a tothom. Amén.
Sento la veu d'algun amable lector que mana la pressa. Escolti, em diu, que si ara no fem els deures, potser no hi serem a temps. Es pot saber què cony fan els partits? Ell no és pas malparlat de mena, però quan s'enfada en deixa anar alguna. Que si llista única, que si proposta compartida, que si... I els dies passen. S'haurà acabat el mític Tricentenari i el més calent és a l'aigüera. Volem ser independents o no en volem ser? Hem de sortir altre cop al carrer a fer espectacles per la televisió? Hem de tornar a votar amb caixes de cartró? Què més volen?
Entesos. Més de quatre s'estan posant nerviosos, i potser amb certa raó. Ens estan escanyant i ni sabem cridar fort. Sempre he pensat que els toros es poden fer on en fan perquè l'animal no crida, no fa prou pena. Es deixa martiritzar i matar en silenci. Com els anyells de la pel·lícula, com aquesta petita pàtria entre les vinyes i el mar que tenim com a únic patrimoni. No podem dir amb Comadira que hem cridat fins a no poder més. Tenim potser la boca massa seca. Una abraçada, Poveda, pensis el que pensis. Ara bé, és cert que no fem res?, que tot s'ha aturat per discussions bizantines entre els nostres líders?
Em dirà que no?
Perdoni, jo tinc l'obligació de mirar una mica endarrere i constatar d'on venim, de quin camí hem fet, i constatar que el que anomenem procés va endavant d'una manera que mai no m'hauria pogut imaginar. Som enmig de la batalla, encara que no ho sembli. Els fronts estan equilibrats com mai. Cada bàndol, l'unionista i el sobiranista, caven trinxeres, reforcen posicions, fan treballar els espies, inventen i financen quintes columnes, amaguen les armes disponibles, guanyen petites parcel·les el valor de les quals només el futur decidirà, fan el que creuen que han de fer per arribar a la victòria. Vostè diu que no fan res quan ningú no para ni un instant.
Sí home, i el president Mas entestat en la llista que Junqueras no vol i Junqueras tossut en un article paraigua que Mas rebutja. Sap què diu la gent amb la que jo parlo? Que s'han de posar d'acord, que s'haurien de tancar en un despatx fins que signessin un pacte. Ells i qui més s'hi volgués apuntar. Ja veuria com.
I no podria ser que els líders que s'han de posar d'acord tinguin més difícil explicar a les seves bases la solució que no pas trobar-la? Vostè creu que Junqueras pot presentar-se davant de l'assemblea d'ERC a dir que ha dit amén al president a canvi de res? O que Mas pot assegurar-se la fidelitat de tots els grups de CDC i fins i tot d'Unió si accepta massa punts de vista de Junqueras? Jo diria que ara mateix els líders ja saben què han de fer. La pau del Nadal els dóna temps per pair-ho.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada