26 de gener de 2015

Parlar pels de casa

“A mi, vostè em fa molta gràcia”, em diu un lector (i encara no sé si m'ho he d'agafar com un retret o com un elogi, que ja es veurà). Demano què li fa gràcia, és clar. “Doncs miri –explica–, vostè escriu a El Punt Avui, cosa que ja determina què dirà cada vegada que parla del procés, del procés cap a la independència, vull dir. Rebo els resums de premsa que envia l'ANC, molt ben fets per cert, i gairebé puc descartar d'entrada tots els articles que són del seu diari, els de l'Ara, els de Vilaweb... perquè rarament en parlen en contra. És clar que em passa el mateix amb els articles que seleccionen de la premsa de Madrid, que sempre són en contra.”
“D'acord –li responc–, en general té força raó. Però hi ha excepcions notables. Ara mateix no em faci buscar, però algunes vegades trobo al meu diari, que diu vostè, algun text que matisa, contradiu o complementa la línia general. Fins i tot a la premsa de Madrid (també ho diu vostè), alguna vegada hi ha opinions discrepants que hem de valorar com mereixen. Sí, és veritat que algun diari disposa estratègicament aquestes opinions a les pàgines de l'edició de Catalunya, però les publica.”
El meu interlocutor, ves per on, accepta el que li dic. Ja és molt.
“De tota manera –hi afegeix–, ens podem adonar d'una cosa: estem immersos en un xivarri de sords, en què cadascú llegeix o escolta el que vol sentir. No hi ha debat, ni intercanvi d'arguments. Els partidaris del procés diuen, escolten, escriuen i llegeixen bàsicament els punts de vista que reforcen el seu criteri. Els contraris fan exactament el mateix en sentit invers. Potser per això ja ningú no parla del diàleg que tant es demanava per les dues bandes fa uns anys. Ho recorda? Diàleg, negociació, pacte... on són? Què se n'ha fet d'aquelles aspiracions de concòrdia? I li he de fer observar –remata– que tenim les de perdre, en aquest camp.”
“Les de perdre? Expliqui-m'ho.”
“Home, els mitjans sobiranistes no arriben mai als lectors de la resta d'Espanya, mentre que els mitjans centralistes sí que arriben als ciutadans catalans. Pensi en els diaris, però sobretot en la ràdio i la televisió. Vostè segueix els mitjans públics espanyols? Ràdios i televisions que es paguen amb els diners de tots els ciutadans (és a dir, que també paguem nosaltres de la nostra butxaca) són descaradament manipulats per desinformar la ciutadania, per decantar l'opinió general, evitant donar cap argument favorable al procés. Què dic favorable? No donen cap argument que n'expliqui les causes.”
D'acord. Però no veig per què jo li faig gràcia.
 Perquè escriu, argumenta, discuteix i rebat arguments que mai no llegiran els lectors als que semblen dirigits. Vol un consell? Escrigui a la Razón, posem per cas. O a l’ABC.
Ara m’hi poso. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada