27 de juliol de 2015

Bilingüisme espontani

Sabeu què és un capgròs? Qui ha dit que sí? A veure, tu primer. Que un cap gros és una cria de la granota? Molt bé. I perquè li devem dircapgròs? Exacte, perquè té el cap gros. Passa el mateix si parlem dels nans que acompanyen els gegants a la processó de Corpus, que en diem capgrossos perquè tenen el cap gros. No el cap gran. Exacte, això és el que volia dir. Que no és el mateix gros que gran. Quan et fas gran totes les parts del teu cos solen fer-se més grosses. I fins i tot et pots tornar més gras. Tot això ja ho sabeu. Només ho recordava perquè ahir demanàvem una gasosa –una graciosa, per dir-ho com ho he dit sempre– i la cambrera ens preguntava si la volíem petita o gran. És cert que al mercat hi ha grans vins, però totes les gasoses solen ser aigua amb gas i edulcorant. De gran, en tenen poc.
A un parell de metres de la finestreta bancària hi ha una ratlla groga que diu aproximadament “Guardi la distància, si us plau”. La guardo. I, tot fent temps, rumio. El “guardi” em tracta de vostè, cosa que està molt bé. El “si us plau” em tracta de vós. També està bé. Es veu que no s'han decidit. Ni “guardeu, si us plau” ni “guarda, si et plau”. Jo, de sempre, poso sisplau, que permet totes les interpretacions.
A la sala de recuperació que visito massa els darrers mesos, tenen una pica plena de parafina. Alguns pacients hi fiquen la mà. Al damunt, un cartell indica “Rentar les mans abans de fer la parafina”. Com que no he de fer la parafina, m'està be. Si n'hagués de fer –suposo que vol dir si hi hagués de ficar les mans–, entendria que són les meves mans les que cal que em renti. Però no ho diu. No diu “renti's les mans”, ni “renta't les mans”, ni “renteu-vos les mans”. S'estalvien també decidir si tracten de tu, de vós o de vostè el pacient.
A la parada dels llegums cuits hi ha aparegut un rètol. Diu exactament “Tenim mongetes verdes”. Miro els diversos cubells que mostren la mercaderia i hi veig cigrons grossos de color cigró, cigrons petits de color cigró, mongetes de color beix pàl·lid, mongetes petites d'un color similar, llenties marrons, grosses o petites, ensalada russa i, sí, un cubell amb mongetes tendres, que són de color verd, com solen ser les mongetes tendres. Què ha passat? Que han traduït mecànicament del castellà judías verdesper “mongetes verdes”. Ho he comentat amb l'amo de la parada, però a ell ja li està bé.
Home, penso. Si es tracta de traduir, de judías verdes se'n derivajueves verdes (és a dir, israelites de color verd). En canvi, traduint del català al castellà, de mongetes tendres se'n derivaria monjitas tiernas. O no? Tot arribarà.
Tot plegat, una broma estiuenca.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada