Volia pactar, que hi ha algú?

Llegeixo: “És fals que no hi hagi sortides intermèdies entre la independència i l'statu quo. Per contra, les enquestes [...] alerten d'una demanda [...] d'una sortida pactada en el marc de la legalitat.” Ho diu en una editorial el diari El País, que és un diari espanyol seriós, democràtic i decantat cap a l'esquerra –és a dir, cap al PSOE– amb moltes ganes de representar la classe mitjana emergent, decidit a consolidar la democràcia nada després de la mort del dictador. El diari dels espanyols progres, aquells de l'americana de pana beix, sense corbata. El diari dels profes d'institut, dels penenes d'aquell temps, dels revolucionaris moderats per dir-ho amb una contradicció prou expressiva. Dels que es pensen que saben de què va la cosa i miren d'estar al dia. El diari nou del nou imperi espanyol de la Transició.

Molt bé, penso. Ja era hora. Tants anys d'immobilisme, de menyspreu, de sarcasme, d'amenaces, de somriures, d'insults... han servit perquè a les altres esferes ideològiques de l'Espanya progre es comenci a entendre que hi ha un camí per a l'entesa –ells sembla que imaginen alguna mena de federalisme, algun reforç de l'autonomia– que permeti evitar allò que en algun moment en vam dir “el xoc de trens”. Els ho agraeixo de cor. Mai no és tard si s'arriba d'hora.

El que passa és que, llegint bé el text citat, no costa gaire d'adonar-se que tot plegat no passa de ser una volada de coloms. Les enquestes que serveixen de feble base argumental al diari no s'han pas fet a les Espanyes, sinó que s'han realitzat a Catalunya. No és pas que els ciutadans madrilenys, andalusos o asturians estiguin buscant sortides intermèdies al problema que té l'Estat per fer una
proposta seriosa de nou encaix als catalans. Només faltaria. Els que encara tenen alguna esperança de no haver de sortir d'Espanya són molts catalans abocats a l'independentisme, que no es poden creure que des de Madrid no es faci res per salvar una unitat que diuen tan important.

Perquè, a veure, l'editorial d'El País fa alguna proposta? No, cap. Imagina alguna solució? No. Planteja algun debat sobre el problema per canalitzar les opinions contradictòries dels ciutadans afectats? De cap manera.

Què fa, doncs, amb la contundència d'un editorial? Simplement ens fa saber que se sent molt feliç de saber que alguns indicis fan pensar que, sumant els catalans que voldrien una solució pactada (amb qui, sobre què?) i els que no volen cap solució, potser entorpirien el procés i difuminarien els resultats de les eleccions plebiscitàries del setembre. D'això, ells en diuen democràcia, independència i objectivitat. Jo en dic propaganda. En aquest cas, propaganda del no-res.