Som més, i juguem a casa

- Sap què penso?

- No ho puc pas endevinar. Vostè sempre em surt amb algun ciri trencat. Però per la cara que fa, diria que vol parlar de política.

- Ho veu com ens entenem? Ja s'ha apuntat a la manifestació de la Diada? Sí? Me n'alegro. Tinc por que la gent no estigui tan esperonada com altres anys per sortir al carrer. Això de la Meridiana serà menys divertit que la gran sardana que anava de frontera a frontera. Ja l'any passat, amb la V quedàvem una mica ensopits, no troba? I ara la Meridiana...

- El que compta és la mobilització, la gent que sortim al carrer. L'esperit. Cal que es vegi que cada vegada som més. Si fem una cadena o dibuixem una lletra és de més a més.

- Com vulgui. Però penso que als organitzadors els ha faltat un xic més d'imaginació. La cadena... il·lusionava per si sola. No ho sé, potser calia muntar una marxa cap a algun lloc significatiu, que fes parlar.

- Fa algun suggeriment concret? Perquè els de l'Assemblea estan ben oberts a totes les idees. Criticar costa molt poc. El que es necessiten són idees. I ser-hi. Vostè hi serà? L'hi podrem comptar?

- Hi seré, i potser al mateix tram que vostè. Però perdoni, jo no volia pas parlar d'això avui. Que no ha sentit els d'en Duran i Lleida, que ara demanen un petit afegitó constitucional per poder quedar-nos a Espanya. Ja veu si era fàcil. No caldria ni reformar la Constitució per assegurar un bon passar als que vivim a l'Espanya assimilada.

- Sí, i en Duran té raó, i en tenia en Pasqual Maragall amb la seva federació asimètrica. El problema és que les coses estan com estan i mana qui mana. Ells –i aquest ells es refereix als que no estan disposats a cedir res– són més que nosaltres. I ja sap la quarteta: 

“Vinieron los sarracenos

 y nos molieron a palos,

 que Dios ayuda a los malos

 cuando son más que los buenos.”

- Ara es desanima?

- Ben al contrari. Hem de situar al camp de joc a casa. Aquí, en pot estar segur, som els bons i som molts més. Hem d'arribar al referèndum de veritat. I guanyar-lo. Però és clar, si es perden les eleccions no es podrà fer cap consulta. I si es guanyen, no ens la deixaran fer.

- Aquest és el seu model de joc per no perdre mai. El nostre passa per tornar al carrer, per tornar a votar, per tornar a alçar la veu en tots els fòrums internacionals. El dia 11 i el dia 27 juguem a casa. Cal un gran èxit, una participació aclaparadora, tant si vols la independència com si et conformes amb un afegitó constitucional.

Entesos, amic.

Torna a l'inici