21 de setembre de 2015

Abans del recompte definitiu

Si li he de dir la veritat espero  que tinguem un resultat prou clar, que puguem fer números fàcils després de les eleccions del 27. Sumar i restar.  Ens han portat  fins aquí, fins a unes eleccions plebiscitàries, que és una mena d’invent  legal per saber què carai pensem els catalans sobre la futura relació amb Espanya, malgrat no poder convocar el referèndum que caldria.
-                  -  Això rai! Només ha de sumar els sís i els nos.
-                  -  Entesos, amic. Però com que ningú haurà pogut votar ni sí ni no, la cosa es complica. S’hauran de sumar  vots de candidatures diverses.  Alguna de prou ambigua...
-                 -  Jo, com gairebé tothom, ho tinc clar: sumem el Junts pel sí  i la Cup per una banda i els altres per l’altra. La majoria guanya.
-            -  D’acord, en principi. Però, la majoria de vots, com demanen alguns, o d’escons, com diuen els altres?  I encara, em vol dir per quins set sous hem de comptar les paperetes del Catalunya sí que es pot com si fossin nos? 
-              - Deixi-m’ho pensar.  En un referèndum es compten els vots; en unes eleccions, els escons.  Si jugues a la brisca no et poden demanar que facis el recompte de punts com a la butifarra, dic jo. Però si es dona el cas que es guanya – o es perd - de les dues maneres, tot estaria més clar.
-                 -  Estigui segur que els contraris al Procés voldran comptar vots.  On posa els de Podem...?
-            -   Pel que fa als vots dels de Podem (i també els d’Unió i PSC), com que demanen un referèndum legal i pactat que de moment no es pot fer, els hauríem de considerar  abstencions.  Voten uns partits que s’abstenen de decidir fins que es donin les circumstàncies ideals.
-                  - Si, home!
-                -  Ho veig clar: només es poden sumar com a nos els vots del PP i de Ciutadans. Ep! Si  és que fem unes eleccions plebiscitàries. Ja li dic: comptar els que volen un referèndum legal i acordat com a vots negatius seria tan erroni com comptar-los com a positius.  No sabem què votarien si haguessin de triar entre el sí i el no.
-                   - Vostè m’ho està posant molt difícil.
-                - Gens. Com que formalment són unes eleccions, el que valen són els escons que treu cada partit, i els diputats decidiran el que han de fer. Aquestes són les regles del joc que ens han deixar jugar. 
-                -  A Madrid estan espantats: han fet que tothom ens avisi que ens faran fora d’Europa. Què en pensa?
-          - El més lògic: Europa vol tranquil·litat. Si no ens movem, contents. Si ens movem tenen un problema: qui pagarà el deute d’Espanya?  Ells, primer de tot, volen cobrar. Una Espanya minimitzada farà fallida. Són faves comptades. De manera que des de totes les instàncies es buscarà la manera d’aconseguir o bé que ens quedem (amb un nou acord) o que assumim una part del deute espanyol.  De les dues maneres ens mantenim a la U. E. Els interessa a ells, els espanyols els primers.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada