2 de novembre de 2015

El debat sobre el procés


Notícia: dimecres passat a TVE van fer un debat sobre la situació a Catalunya i hi van convidar un periodista favorable al procés, el company Iu Forn. És cert que el van compensar amb un altre periodista català, l'Arcadi Espada, ferotge lluitador per la nostra espanyolitat.
Ja ho veieu, equilibri de forces. Bé, equilibri si no tenim en compte els sis professionals del programa que, lògicament i com sempre, parlaven de bogeria, de cop d'estat, d'il·legalitat, d'odi a Espanya, d'adoctrinament massiu, de manipulació de la història i tot allò que es diuen entre ells per no haver de preguntar-se què està passant a Catalunya. Una veu entre vuit ja és molt.
Val a dir que el poc que va poder explicar l'Iu va estar bé. Com que ja sabia on anava, no va pas provar de convèncer ningú. És prou hàbil i prou irònic per saber explicar que el problema que té Espanya a Catalunya va força més enllà de les històries que els venen cada dia els tertulians de plantilla.
Va sortir a la conversa l'inevitable tema de la cortina de fum –ara no us sabria dir en quins termes–. La teoria és rodona i ja la sabeu. Resulta –diuen– que tot el problema de la mobilització catalana, les manifestacions, els referèndums demanats, el 9-N, les eleccions plebiscitàries, les declaracions parlamentàries, tot, tot, és una cortina que s'han inventat els convergents per tapar una suposada corrupció del tres per cent. De fet, també ho podrien explicar a l'inrevés, que els poders de la capital s'han inventat la corrupció convergent com una cortina de fum per tapar el moviment independentista. O bé, seguint el mateix argument, podríem pensar que tota la corrupció que s'ha destapat al voltant del PP també és una cortina de fum per tapar alguna cosa. El que passa és que no se m'acut què tapa.
Mireu, ja poden fer espectacles amb guàrdies civils traginant caixes i ordinadors, ja poden posar querelles i tancar alcaldes a la presó, ja poden fer proclames de transparència. Els partits es financen amb aportacions dels simpatitzants. Lògicament, els primers simpatitzants d'un partit són els que tenen accés als pressupostos públics. La seva economia en depèn i solen ser gent agraïda. Que això porta fàcilment a la corrupció? Ho saben tots i no canvien el sistema. Que la corrupció la paguem entre tots? Que les obres públiques surten més cares? Que es fan obres que no caldrien? Que hi ha autovies sense cotxes, aeroports sense avions i aves sense passatgers? Ho veiem cada dia. I veiem com es fan els ulls grossos els uns als altres. De fet, sense els diners de la corrupció cap partit pot competir en unes eleccions. El sistema obliga.
A mi no m'agrada, però ells, els del BOE, tenen la paella pel mànec. I fan veure que s'escandalitzen.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada