El
papa Francesc ho té clar: si un bisbe coneix algun cas de pedofília entre els
seus capellans ha de denunciar-ho a les autoritats civils. Si es limita a
canviar de parròquia el responsable, hauria de dimitir.
Entesos.
Sembla que el Vaticà reacciona amb contundència. Ja comença a ser hora. Potser
hi té alguna cosa a veure la presentació de la pel·lícula 'Spotlight', de
Thomas McCarthy, que es basa en investigacions periodístiques sobre els abusos
sexuals de 70 capellans de Boston, amagades per les autoritats eclesiàstiques
fins que els tribunals han pogut posar al descobert els fets i condemnat la
jerarquia a sancions multimilionàries. El film sembla evidenciar que el
problema no era de casos individuals concrets i limitats sinó que es tracta
d’una desviació sistèmica.
Mentrestant,
a l’estat espanyol se’n parlava poc, del tema. El mantell del silenci ho tapava
tot. No ho havia denúncies O n’hi havia que es quedaven en l`’àmbit dels
convents o de les sagristies. Evitar l’escàndol. I en aquest prudent evitar
l’escàndol hi entrava la impunitat dels abusadors i dels que ho toleraven. Està
per veure quants casos més acaben sortint a la llum si els tribunals actuen amb
fermesa i les víctimes silencioses perden la por i superen la vergonya. De
centres religiosos catòlics dedicats a la formació dels infants en tenim la
geografia plena. Prou se n’han preocupat d’assegurar-se una legislació
favorable per tenir un control de bona part del sistema educatiu espanyol.
Exposar
els nostres infants a la lascívia de degenerats capaços d’abusar de l’autoritat
que els conferim sembla un error en el que no hauríem de caure. No sé si n’hi
ha prou amb les advertències papals, l’eficàcia de les quals està per
demostrar. La societat civil hauria de prendre consciència del problema,
avaluar de forma sistemàtica la situació global i obligar a l’autoritat a prendre les decisions pertinents per evitar
riscos en una qüestió tan greu.
Si
us he de ser franc, no sé si legislant i vigilant n’hi ha prou. Penso que
l’Església hauria de replantejar-se moltes qüestions, decidir si està en
condicions d’oferir un servei a la societat com és l’educació dels infants,
saber detectar les vocacions que tenen més a veure amb desviacions sexuals que
amb la religió i repensar seriosament el tema del celibat. Que faci el que
cregui que ha de fer. Però que se’n coneguin els resultats i es tingui garantia
suficient abans de reclamar, com reclama sens aturador, el seu dret acaparar la
major part de l’ensenyament provat del país.
Fins ara les coses no han pas anat per aquest camí.
No
es pot deixar oberta la possibilitat que siguin els més culpables els que
assumeixin la responsabilitat de vetllar per la seguretat dels alumnes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada