29 de febrer de 2016

Hotels a l’alçada del campanar

A tots ens passa el mateix: sentim tocar campanes però no sabem d’on venen. Sovint, és clar.
Jo visc una mica lluny de la catedral. I, com que no sóc de missa, les campanades de la seu em rellisquem molt. Ni les sento. Tan me fot si toquen hores o toquen a morts. Faig com els de Riudaura, que quan plou la deixen caure.
Dit això, perdonin, he de dir ben clar que a mi, de sempre, les que em poden produir mala jeia són les campanes, ben civils, del rellotge de l’Ajuntament.  Que si toquen? És clar que toquen. Quatre vegades, cinc amb la repetició, cada hora.  Entenen el suplici? Podria estar malalt, podria patir d’insomni, podria tenir problemes familiars... Podria tenir un hotel. S’imaginen si tingués un hotel? Què dirien els meus estadans si cada quinze minuts els engegués el despertador de l’Ajuntament a tota vela? Segur que es queixarien i demanarien compensacions pel martiri sofert en propi timpà. I jo a pagar. O tancar l’establiment.
Facin memòria, els més vells. Recorden que fa uns anys, no pas tants, al carrer de Ciutadans hi havia dos hotels de cert supòsit? No? Els refrescaré les idees. Eren l’Hotel Italians i ‘l’Hotel Centre. Si no m’equivoco Josep Pla té escrit que hi pernoctava algunes vegades quan venia a Girona. Què? On són? Perquè creuen que han tancat i no se n’ha obert cap més al carrer? Per les campanes. Les campanes de l’Ajuntament. En poden estar segurs.  El problema és greu. El carrer de Ciutadans s’havia arribat a conèixer, ja fa anys, com el carrer de les Albergueries. Ho enteneu?
Com diu? Que hi ha un alberg juvenil? El Cerverí de Girona?Que és al mateix edifici on en Josep Tarrés va muntar la Residència Internacional?
És clar, en Tarrés. L’amic Tarrés no té problema  de campanes.  Si hagués sabut com fer-ho hauria convertir Casa Pastors en un hotel, que podria ser el més important de Girona.  Hauria fet una campanya internacional per promocionar un establiment singular amb concert de campanes assegurat. I els turistes haurien picat. Melòmans d’arreu del món farien cua per tenir habitació llogada els dies assenyalats que tenen ració extra de campanades.

Que d’això en diuen màrqueting? No foti. Veus? Ja sé una cosa nova. Per cert, fa dies que no sento les campanes de l’Ajuntament. Em penso que sordejo una mica. Em sap greu. Les trobo a faltar. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada