Modest Urgell té
explicat com a mínim en dues versions, escrites a mà i ricament il·lustrades, com
una gitaneta li va predir l’èxit com a artista i que la seva sort estava
lligada al capvespre. Fa uns dies llegia aquells textos prefabrians davant d’un
petit auditori reunit al menjador de la Casa Masó.
La lectura – i la
preparació de la lectura, sobretot – va ser un goig per mi. El pintor es
reivindica contra els acadèmics que havien rebutjat la seva obra i es permet – animus jocandi – insultar-los i
comparar-los amb porcs. Al costat d’un garrí amb collar daurat escriu “un acadèmic y jurat del any MDCCCLXXII
grasó, retxonxo, autoritari, tonto: vist un, vistos tots... tots tallats baix
lo mateix patró. Molt empaque, lentes d’or, frac, guans, citas y medallas, per anar a la profesor...”
Repassa una mica la
seva estada a Girona, al carrer de la Força, “sense altre companyia que un quinqué de petroli que sempre’ns feia mala
cara”.. “Viviam de bacallà ab
patatas, bacallà.... ab ilusions: d’auques de rodolins y quatre dibuixos o
ninots mal pagats...però eram felisos”. A Girona es va empescar l’auca de El hombre
cuchara, del que se sent molt orgullós en veure que al cap de cinquanta
anys encara el compren els infants.
Després li arriben
els reconeixements i els premis. Li
plouen els encàrrecs i comença un nova i bona vida. Es traslladen al millor pis
del barri del Mercadal. Deixen el bacallà i es passen al lluç amb pèsols i les confitures. Tot això
a Girona. Hi munta un Museu Municipal. Hi exposa diverses vegades, sempre amb
bona acollida.
Però em goso
preguntar: quant de temps va viure en Modest Urgell a Girona? L’estudiosa
Milagros Torres, en un treball publicat a la Revista de Girona, considera que
només un any, el 1868. Més tard sembla difícil, ja que situa Urgell el 1870 a Olot, on s’havia
refugiat fugint de Barcelona a causa d’una epidèmia. Però podem pensar si els
anys “olotins” del pintor ho són totalment. Sí, certament, hi tenia amistat amb
en Vayreda, en Galway i d’altres col·legues d’ofici. Però podria ben ser que hi
passés temporades sense deixar el pis de Girona. No en trobo cap constància, llevat de la
datació clara d’un dels llibrets manuscrits, “Gerona, MCMIV”. Vivia encara
a Girona el 1904? Sabem que a partir de 1895 és professor a Llotja a Barcelona,
però això l’impedeix viure a Girona?
Les dates són
sempre confuses. A wiquipedia llegim que el 1868, el mateix any que el sabíem
pintant auques al carrer de la Força de Girona, l’Urgell és a París,on rep la
influència dels moviments artístics
dominants: el realisme de Courbet i de l’escola de Barbizon... Com quedem? Girona o París?
També he de dir que
les seves datacions són sovint confuses. A quina data situa la premonició en
que basa la història?. Titula: La
gitaneta de l’any MDCCCXLII, (1842).
Si havia nascut el 1839, tenia llavors 3 anys. Però més endavant diu que la
gitaneta li va dir la bonaventura quan
tenia uns 8 anys. A la segona pàgina
titula Octubre de MDCCCLV per situar-hi la gitaneta negra com la nit. (1845) Tindria 6 anys. Però a la pàgina 19 escriu: Som al MCMXIII (1913) Per l’Octubre s’acompliran els LXV (65) anys que aquella gitaneta... Està
parlant de l’any 1848. Per tant, el pintor hauria fet 9 anys. Ja em sembla més enraonat.
El cas és que
Girona va pesar molt en la memòria del pintor. Quants anys hi va viure està per
saber.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada