El caganer del pessebre. Aquests dies la figureta del caganer torna a estar a les converses. Que si es una tradició tan respectable com les altres; que si és una falta de respecte a una manifestació cristiana; que si fa més realista l’escena representada, amb el pescador, la bugadera, el capellà amb paraigua, el pastor ...i el caganer. També surt allò de si els catalans tenim una dèria escatològica, sumant al caganer la festa de fer cagar el tió, els macagumtot que eren tan habituals (amb tantes les variants!) a les converses; i aquella dita tan sabuda i contundent que assegura que «caga el rei i caga el papa i de cagar ningú s’escapa».
Però tot això de l’escatologia catalana també s’hauria de
discutir. A veure, els nens, què diuen? Tinc ganes de cagar? No. Només tinc
caca. És a dir, esquiven la paraula i només la insinuen ca... ca...
De la mateixa manera quan han d’orinar no diuen tinc
pixera. Es limiten a tinc pipí. Ho enteneu? De caguera caca, de pixera
pipí. Pi...pi... Curiosament els castellans fan el
mateix joc lingüístic. També tenen o fan caca i pipí. Bé però, penso jo, caca
castellà pot també ser un començament de cagar, però pipí, de què seria el començament?
De mear, no. Llavors, puc creure que ens han copiat la forma discreta de
referir-se a les excrecions? Ells que se les donen de tan fins, copiant les
formes verbals dels escatològics catalans? Ves a saber. De més verdes en
maduren.
Ja que hem arribat aquí, perdoneu, però segurament és el
moment de pensar. Quan els castellans arriben a l’orgasme (masculí) diuen que
«se corren». Una paraula a la que no li veig cap sentit. Però si ho mireu bé,
els catalans, en aquestes circumstàncies s’escorren. Què vol dir escórrer?
Treure fins a la darrera gota de líquit d’una esponja, o d’un peça de roba
molla... Aquí té un sentit clar. És possible i probable que els castellans
hagin mal copiat la paraula,mantenint-li el sentit. Res a dir. Sí que em queixo
dels catalans que mal, copiant la paraula castellana per desconeixement de la
original catalana també diuen que «es corren». He anat massa lluny? Mecagum
l’olla.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada