Jo, no us penséssiu, soc de celebrar les coses. Amb certa
moderació, però sí. És bo que entre tots hàgim sabut inventar festes de tota
mena al llarg de l’any, amb tantes excuses com ha calgut, per anar trobant
vàlvules de seguretat que ens alliberin de les angoixes de l’anar fent
habitual. I sí, ja ho sé, hi ha força gent que ho passa malament tan si es festa
com si no n’és. Voldria pensar que cada cop són menys. I quedar tranquil de
consciència amb el poc que dec haver fet per anivellar un xic la gran balança
mundial dels equilibris socials. Què hi farem!
Fa pocs anys vaig sentir com el professor Sala Martín
explicava que estàvem guanyant a poc a poc la batalla contra els quatre genets
de l’apocalipsi. Milions de persones sortien de la fam, hi havia poques
guerres, teníem més mitjans per combatre les malalties i les passes i estàvem
allargant l’esperança de vida dels humans. Vaig pensar que estava ben vist i
ben explicat. Però, perdoneu, des d’aquell dia alguns d’aquests assots han
revifat. Més guerres, més fugitius de la gana, noves malalties, més morts
inútils...
Què coi està passant? Entenc que surti un nou virus i ens
repti. És inevitable. Però les guerres? Els que lluiten potser són capaços de
trobar una lògica en la seva actuació. Però i els que els donen suport? I els
que venen les armes? Els que paguen voluntaris? Els que podrien aturar els
conflictes, què pensen? Què fan?
Deixem-ho per un altre dia. Avui, aquesta nit, bona festa
d’entrada al millor any de la vostra vida. Ho desitjo de cor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada