22 d’agost del 2016

La dictadura dels moralistes

Perdoni,  però jo he vist joves monges catòliques i del país banyant-se a la platja amb tota la negror de l’hàbit cobrint el seu cos. I no fa pas tants anys. Ben mirat,  quan encara hi havia monges. Perquè ara mateix les que queden les hem de considerar residuals, una espècia en extinció. Estic segur que si les poques monges actuals van a banyar-se, en res es coneixerà la seva adscripció a un convent.
De manera que si trobo una noia amb burkini a la platja, me la miraré com si veiés una practicant del noble esport del submarinisme. Ben pensat, una usuària del burkini és més “normal” que una monja catòlica dels anys  50 o 60 fent la banyota amb l’hàbit posat.
Perquè, sabeu, a mi em sembla que tothom ha de ser lliure de vestir-se com li vingui de gust, a la platja i al carrer. Amb respecte pels altres, naturalment. I em sembla ben poc important si es vesteix d’una determinada manera per raó de la moda, a causa de la religió que professa, per comoditat o per mirar de trobar parella. Per tant estic totalment en contra dels  intents dels manaires a decidir com hem d’anar vestits. Com més manaires, més normes per tothom.
-Perdoni, però hi ha gent que es passa... Els que van en banyador fora de les platges, posem per cas. O els que volen fer nudisme on no tocaria.
Té raó. Ja he dit que cal respectar els altres. Però m’ha de reconèixer que el concepte de respecte pot tenir moltes interpretacions. Em respecten els que llueixen una cresta de cabells de colors al cap?  I els nois que corren pel carrer amb la caputxa posada encara que no faci fred ni plogui? O els militars que ensenyen les estrelles a l’uniforme pel carrer? O les vestes de setmana santa? I, ja que hi som, els capellans amb sotana? I els turistes amb mitjons i sandàlies? I, parlant de turistes, ens respecten algunes noies que ofereixen orgulloses l’espectacle del greix embotit del seu cos sota la vermellor insultant de les hores de platja?  Preguntes.
Sap què li dic? Que no puc pas esperar que tothom es vesteixi al meu gust. Respecto la llibertat de tots, encara que no m’agradi la seva tria. Admeto, a més, que l’autoritat democràtica imposis algunes normes mínimes per evitar disbauxes. Ara, quedi clar: no respecto els que no respecten la llibertat dels altres i els obliguen – amb arguments diversos i sempre discutibles – a vestir d’una manera determinada.
Recordeu  - segur que pocs ho recorden - quan al rector del poble establia la llargada de les mànigues i de les faldilles? Entesos.


5 comentaris:

  • Assumpció Cantalozella says:
    24 d’agost del 2016, a les 11:41

    Bé, Pius.
    T'avanço la meva total enhorabona sobre la teva memòria a N.J.Aragó

  • Assumpció Cantalozella says:
    24 d’agost del 2016, a les 12:07

    Quant al vestir, només un dels vestits que haurien de ser rigorosament prohibits són els burka. 1. Per seguretat pública. 2.Per la humiliació de les dones obligades a dur-lo, manifestat sovint per algunes d' elles.

    Per seguretat, la llei no pot permetre els passamuntanyes que deixen els ulls sense cobrir.

  • Assumpció Cantalozella says:
    24 d’agost del 2016, a les 12:08

    Quant al vestir, només un dels vestits que haurien de ser rigorosament prohibits són els burka. 1. Per seguretat pública. 2.Per la humiliació de les dones obligades a dur-lo, manifestat sovint per algunes d' elles.

    Per seguretat, la llei no pot permetre els passamuntanyes que deixen els ulls sense cobrir.

  • Unknown says:
    1 de setembre del 2016, a les 13:32

    As donat un punt de vista diferent o igual per tothom de tolerància,difícil de aplicar per els dogmes de la fe.
    Però as donat al clau.

  • Unknown says:
    1 de setembre del 2016, a les 13:32

    As donat un punt de vista diferent o igual per tothom de tolerància,difícil de aplicar per els dogmes de la fe.
    Però as donat al clau.

Publica un comentari a l'entrada